Projectes des de l’aula

AL VOLTANT DEL PAISATGE
Setembre – juny
FASE 1: “Fase prèvia a l’aula”
FASE 2: “Experiència al museu”
FASE 3: “Creació pràctica”

1) PROPOSTA INFANTIL – El paisatge de la matèria
Objectiu: descobrir el paisatge a través dels colors, les formes i les textures, entenent la pintura no només com una manera de representar allò que veiem, sinó també com un joc de materials i sensacions relacionades amb el nostre entorn.

Desenvolupament: La proposta començarà amb una explora

ció dels colors i les textures que trobem en la natura i en el nostre entorn més proper: el marró de la terra, el verd de les fulles, els blaus del cel, les textures de les pedres… A partir de la visita al museu, jugarem a buscar en les obres aquells colors, formes i textures que ens recorden la natura o diferents elements del paisatge, com les cases del poble, els edificis o els espais que habitem.
Durant la visita, els infants podran observar com els artistes transformen aquests elements a través de la pintura i descobrir que un paisatge no sempre ha de ser una representació fidel del que veiem.

Taller: Convertirem el que hem descobert durant la visita en una experiència plàstica. Experimentarem amb diferents materials i textures —com esponges, fulles, terra o altres elements naturals— per crear formes, empremtes i composicions. El resultat podrà ser un mural col·lectiu en què cada infant aporte el seu propi fragment de paisatge, o bé una creació individual.

2) PROPOSTA PRIMÀRIA – Del paisatge a l’abstracció
Objectiu: Explorar el pas de la figuració a l’abstracció a través de la representació del paisatge, experimentant amb la línia, les formes, els colors i la descomposició dels elements que el formen.

Desenvolupament: La proposta començarà a l’aula amb una primera aproximació a l’evolució de la representació del paisatge. A partir de diferents exemples del museu, observarem com els artistes han representat el paisatge de maneres molt diverses, des d’una representació més realista fins a formes progressivament més figuratives i abstractes.
Durant la visita al museu, explorarem conceptes com la línia de l’horitzó i diferenciarem entre paisatge real, figuratiu i abstracte. Descobrirem com, a través de la simplificació, la transformació i la descomposició de les formes, així com de l’ús de la línia i el color, un paisatge pot anar allunyant-se de la realitat sense deixar de suggerir un lloc o un entorn.

Taller: Crearem un collage de relleus per construir un paisatge en tres dimensions inspirat en Vilafamés i el seu entorn. Combinant materials com cartró, sorra, teles i pintura, l’alumnat experimentarà amb les diferents textures, formes i altures del paisatge. A partir de la superposició i transformació dels materials, cada participant podrà construir la seva pròpia interpretació del paisatge, jugant amb allò real i allò abstracte.

3) PROPOSTA SECUNDÀRIA – Paisatges Onírics
Objectiu: Explorar la representació visual d’un ambient a partir dels elements més onírics, com ara l’ambient o el simbolisme.

Desenvolupament: Debatre sobre com l’art del segle XX deixa progressivament de representar o copiar la natura per expressar el territori d’una manera més subjectiva i emocional. Els artistes ja no pinten només allò que veuen, sinó també allò que senten, utilitzant la matèria, les textures i les formes com a mitjà d’expressió. Al museu es farà un
recorregut per les sales dedicades a l’informalisme i l’abstracció matèrica, observant com els artistes utilitzen la matèria per representar i transmetre sensacions, paisatges i experiències.

Taller: Creació d’un paisatge abstracte a partir de les sensacions i imaginacions personals de l’alumnat a partir de diferents materials, com pintura, teles, sorra o cartró (a elecció de l’artista).

AL VOLTANT DEL RETRAT
Setembre – juny
FASE 1: “fase prèvia a l’aula”
FASE 2: “experiència al museu”
FASE 3: “creació pràctica”

1) PROPOSTA INFANTIL
Objectiu: Explorar el rostre i les expressions facials com a mitjà per reconèixer i expressar emocions pròpies i dels altres. A través del joc i l’observació, els infants experimentaran amb les possibilitats expressives del color, les formes i els diferents elements del rostre.

Desenvolupament: La proposta començarà a l’escola, aprenent a identificar les emocions pròpies i dels companys. Seguidament es farà una visita al museu en què ens aturarem davant d’una selecció d’obres de retrat i d’altres peces en què el rostre tinga un paper rellevant. Mitjançant preguntes i jocs d’observació, explorarem com canvia un rostre
segons l’emoció que expressa i com els artistes poden representar-la. Ens fixarem especialment en les obres vinculades al Pop Art, observant l’ús de colors, formes i trets exagerats per representar els rostres.

Taller: Després de la visita, cada infant crearà el seu propi retrat inspirat en el llenguatge visual del Pop Art. A partir de peces intercanviables de cartolina de colors i gomets, podran combinar lliurement ulls, boques, nassos i altres elements del rostre per crear diferents expressions i experimentar amb les possibilitats del retrat. El joc amb les peces permetrà modificar el retrat i transformar-ne l’expressió, descobrint així com petits canvis en els trets facials poden comunicar emocions diferents.

2) PROPOSTA PRIMÀRIA
Objectiu: Explorar les diferents formes de representació de la figura humana a través del retrat, descobrint com una mateixa persona pot ser representada de maneres molt diverses, des d’una aproximació més figurativa fins a formes més abstractes.

Desenvolupament: El taller començarà a l’escola amb una introducció al concepte de retrat i a les seves múltiples formes de representació. A partir d’exemples, l’alumnat reflexionarà sobre què fa que una imatge siga reconeixible i com els artistes poden transformar, simplificar o descompondre un rostre.
Posteriorment, es farà una visita al museu centrada en les diferents maneres d’entendre i representar el retrat. A través d’una selecció d’obres, recorrerem diferents moments de la història de l’art, des de les avantguardes de principis del
segle XX fins a l’actualitat, observant com els artistes han experimentat amb la forma, el color, la línia i la matèria.

Taller: Cada alumne haurà de portar una fotografia personal en blanc i negre que utilitzarà com a punt de partida per crear el seu propi retrat. A través de ceres, acrílics i plantilles de paper, intervindrà la fotografia transformant-la, reinterpretant-la i experimentant amb diferents recursos plàstics. D’aquesta manera, l’alumnat podrà explorar en primera persona el pas de la representació figurativa cap a formes més lliures i abstractes.

AL VOLTANT DE LES DONES AL MACVAC
Gener – juny
Cinc dones amb cinc maneres de crear. Selecció d’artistes:
● Juana Francés: cofundadora del Grup El Paso, pintura informalista
● Soledad Sevilla: abstracció atmosfèrica i espacial
● Carmen Calvo: art conceptual
● Isabel Oliver: participant de Equipo Crónica, pintura pop i feminista
● Amalia Avia: neorealisme

1) PROPOSTA PRIMÀRIA:
Objectiu: Descobrir i valorar el treball de les dones artistes en la història de l’art a través de cinc manere diferents d’entendre i crear una obra, explorant conceptes com la matèria, la línia, la geometria, els objectes quotidians, el color i la representació de l’entorn.

Desenvolupament: A l’aula, l’alumnat farà una primera aproximació a la vida i l’obra de cinc artistes presents al MACVAC a través d’un joc de pistes o contes visuals. Cada artista permetrà descobrir una manera diferent de crear i d’expressar-se mitjançant l’art:

● Juana Francés: descobrir com pintar sense utilitzar només pinzells, incorportant materials com la sorra, la pols i la matèria Com pintar sense usar no només pincells, barrejant sorra, pols i matèria.
● Soledad Sevilla: descobrir com les línies, les xarxes i la geometria poden crear espais, profunditat i sensacions.
● Carmen Calvo: descobrir com un objecte vell, quotidià o trobat pot convertir-se en una obra d’art i explicar una història o amagar un secret.
● Isabel Oliver: descobrir com els colors vius, les imatges del còmic i els recursos de l’art pop poden transmetre missatges i idees.
● Amalia Avia: descobrir com els carrers, els edificis i els detalls de la vida quotidiana poden convertir-se en tema artístic.

Una vegada al museu l’alumnat ha de localitzar les obres de les artistes a través d’un joc de pistes. Davant de cada obra, unes fitxes d’observació visual convidaran a mirar, comparar i formular hipòtesis al voltant de preguntes obertes com: Què et fa sentir aquest color? Quins materials creus que ha utilitzat l’artista? Quines línies o formes hi pots trobar? Quin objecte reconeixes? Quina història creus que ens vol explicar?
D’aquesta manera, la visita permetrà relacionar les obres observades amb els conceptes treballats prèviament a l’aula i entendre que no hi ha una única manera de fer art.

Taller: Cada alumne/a crearà un «mini-quadre» a partir d’un desig, un record o un missatge que considere important. Per realitzar-lo s’inspirarà amb alguna de les maneres de representar que ha descobert durant la visita: treballar amb la matèria, experimentar amb línies i geometries, incorporar objectes, utilitzar colors i recursos gràfics o representar un espai quotidià. Finalment, cada alumne/a posarà títol a la seva creació i la compartirà a la resta del grup.

2) PROPOSTA PER A SECUNDARIA:
Cinc dones amb cinc maneres de crear. Selecció d’artistes:
● Juana Francés: cofundadora del Grup El Paso, pintura informalista
● Soledad Sevilla: abstracció atmosfèrica i espacial
● Carmen Calvo: art conceptual
● Isabel Oliver: participant de Equipo Crónica, pintura pop i feminista
● Amalia Avia: neorealisme

Objectiu: Reivindicar i visibilitzar el paper de les artistes espanyoles en l’art contemporani durant la segona meitat del segle XX. Fomentant el pensament crític i l’expressió artística mitjançant la creació d’una obra reivindicativa, seguint els pilars i les innovacions de la selecció d’artistes.

Desenvolupament: Primerament es farà un estudi en grups cooperatius de la trajectòria de les cinc artistes. Després es realitzarà una visita guiada al museu, on s’establirà un diàleg centrat en les obres de les artistes estudiades i d’altres autores de la col·lecció del museu, fent l’anàlisi directa de les tècniques (matèria, format, color) i de com cada autora utilitza el seu llenguatge visual com a eina de reivindicació o d’expressió personal.

Taller: Creació Disseny d’una composició mixta (instal·lació en miniatura o quadre matèric/conceptual) que exprese un manifest personal o una causa social actual amb una breu posada en comú on cada alumne/a exposa la intenció comunicativa de la seua obra.

AL VOLTANT DE LES AVANTGUARDES

1) PROPOSTA SECUNDÀRIA
Objectiu: explorar l’evolució de l’art contemporani a partir de les avantguardes de principis del segle XX, identificant-ne els principals moviments i artistes per tal de comprendre les transformacions del llenguatge artístic i traçar un discurs que arribe fins a l’actualitat.

Desenvolupament: a l’aula, es farà una aproximació a les principals avantguardes artístiques de principis del segle XX i als seus exponents més representatius, incidint en les ruptures que aquestes plantegen respecte de la tradició artística
anterior. Una vegada treballats els diferents -ismes a l’aula, la visita al museu permetrà identificar-ne les influències i continuïtats a través d’un recorregut per deu obres de la col·lecció. L’anàlisi de les obres permetrà observar com aquestes transformacions del llenguatge artístic es prolonguen en corrents posteriors, des de la figuració crítica i el realisme social fins a l’abstracció i altres formes d’expressió contemporània, establint així un fil conductor entre les avantguardes i l’art actual.

El relat o fil conductor de la col.lecció del Museu proposada segueix un ordre cronològic on hi ha vàries etapes:
1. Etapa anterior a la guerra civil.
Obra : “Maternidad” d’Alberto Sánchez i poema de Joan González
2. Els anys del període de postguerra. Compren la dècada dels anys 40 i meitat dels 50. En l’art es troba present el dolor, la mort, l’absurd del món i la vida. Alguns artistes es troben en aquest moment en l’exili. L’obra dels artistes representats en el Museu i que viuen fora d’Espanya: Alberto Sánchez, Alfredo Just, Ricardo Bastid Peris.
3. Al llarg de la dècada dels anys 50 el règim franquista comença a obrir fronteres econòmicament i culturalment, deixant darrere l’aïllament en què es trobava fins a eixe moment.

En aquest període, els artistes es reuneixen i formen grups, elaborant manifests, que reflecteixen el caràcter objectiu del seu pensament. En punts de la geografia espanyola, apareixen grups artístics rellevants com: Dau al Set en Barcelona (1948): Modest Cuixart, el Grup Parpalló en València (1956): Joaquín Michavila, El Paso en Madrid (1957): Juana Francés o Equipo 57 en Córdoba (1957): Ángel Duarte 4. La dècada dels 60 es caracteritza per una menor pressió de la censura i l’apertura cap a l’exterior, donant pas a l’entrada d’avantguardes artístiques com: l’abstracció, constructivisme. Artistes espanyols participen en exposicions nacionals i internacionals durant aquesta dècada, com en la Biennal de Sao Paulo, Venècia, Alexandria o París. Entre aquests artistes el protagonista en aquesta recorregut és Joan Miró.
Apareixen noves corrents artístiques contràries a l’informalisme. En 1960, el Grup Parpalló organitza en València la Primera Exposició Conjunta d’Art Normatiu Espanyol, participen: Equipo 57, Manuel Calvo, José María Labra i membres del mateix Grup Parpalló. Estaven representats els artistes considerats antiinformalistes, i busquen un art basat en la racionalitat i el disseny com creador de l’entorn.
El grup Estampa Popular de Madrid naix en 1960, i s’expandeix per altres ciutats com Sevilla, Córdoba, Barcelona i València. Aquests grups utilitzen la tècnica del gravat per abaratir costos i poder arribar a un major nombre de públic.
A finals de la dècada dels anys 60 es realitza en la Sala d’Exposicions del Col.legi Oficial d’Arquitectes de València l’exposicio titulada “Antes del Arte”. El seu propòsit és replegar les recerques al voltant de ciència i art. Trobem corrents artístiques on tecnologia i art s’uneixen com és el cas de l’art cinètic. Artistes com: José Maria Yturralde, Eusebi Sempere, Alexanco, Elena Asins ó Soledad Sevilla, treballen des d’aquests plantejaments en el Centre de Càlcul de la Universidad de Madrid.
El crític Vicente Aguilera Cerni torna a parlar de figuració en la pintura, i defineix el terme que ell mateix nomena “Crónica de la Realidad”i diu: “intenta comunicar vida y pintura a través de lo que es real, típico y significativo”.
En la dècada del anys 70 els artistas reivindiquen llibertat. La col.lecció del MACVAC compte en obres que pertanyen al realisme social com la dels artistes: Joan Genovés, Núria Rodríguez Calatayud, Rafael Armengol, Vicente Traver Calzada o Antoni Miró.

Taller: Fotomuntatge d’impacte. A partir d’imatges de premsa i revistes, així com de la intervenció pictòrica directa sobre retrats, l’alumnat crearà un fotomuntatge que funcione com a retrat o al·legoria d’un tema social actual, com ara les xarxes socials, la salut mental o la crisi climàtica. El taller recuperarà alguns dels recursos propis de les avantguardes —com el collage, la fragmentació, la juxtaposició d’imatges i la descontextualització— per convertir-los en eines d’expressió i reflexió sobre la realitat contemporània.