Síguenos en:

Claudia de Vilafamés i Manuela Ballester. La idea d’unir a aquestes dues artistes en una exposició conjunta es deu a l’ús d’un llenguatge que ambdues emprenen amb la mateixa solvència: una figuració on predomina la idea del fugaç, l’estranyesa del quotidià. Claudia va nàixer a Vilafamés a la fi de la dècada dels seixanta, Manuela, seixanta anys abans. 

El Museu que avui les acull va ser un detonant perquè Claudia agarrara els pinzells i volguera arribar, amb ells, a tots aquests pintors i pintores als qui tant admirava. Avui es presenta com una artista consolidada, artífex d’un món hiperrealista en el qual, no obstant això, domina la poesia abans que la referència fotogràfica. Les seues fruites, els seus draps… qualsevol d’ells és tan real com imaginat. I cadascun reflectix moments d’introspecció, imprescindibles per a transmetre l’emoció sentida. El seu és un hiperrealisme amb clares influències classicistes i naturalistes i, sense deixar de ser fidel a la realitat, és fugaç i és emotiu. És íntim i és càlid, i s’allunya del soroll de la ciutat i la indústria per a endinsar-se a les cases i arribar fins al rebost. No deixa de sorprendre l’oniricitat de la seua obra, i és que una poma no és fantàstica, no és sentimental i no és onírica fins que naix de les mans de Claudia. Un rebost és poesia si naix del seu pinzell. Al seu estudi, la natura morta cobra vida.

Manuela, per part seua, va ser una d’aquestes pintores que, com qualsevol dona de principis del segle XX, es va casar i va tindre fills ben jove, i com qualsevol dona d’esquerres la guerra i el feixisme la van expulsar del seu país, però no van aconseguir expulsar-la de si mateixa. Ella va continuar pintant a Mèxic i Alemanya, sempre dins d’un llenguatge en el qual es reconeixen objectes i figures, que ella tracta amb una bona dosi d’enigma. El tint surrealista apareix en algunes de les seues obres, mentre en altres ocasions s’apega més a la realitat, sempre narrada amb un deix de nostàlgia, i sempre banyada en solitud. Ella, tant de temps eclipsada per una família d’artistes homes i sotmesa pel seu marit, va aconseguir lliberar-se del seu jou i és ara reivindicada com una de les nostres imprescindibles. El nostre Museu, que posseïx un bon número de les seues obres, li devia aquest reconeixement.

 

FICHA TÉCNICA

 

Año de publicación: 2022

Formato: 25 x 18 cm

Páginas: 84

Idioma: valencià, castellano

ISBN: 978-84-09-38661-1

Edita: Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés

Exposición: del 12 de març al 4 de setembre