Síguenos en:
bluesky macvac

Sala Ponsa, Elisenda

Sala Ponsa, Elisenda

Formada en la Escuela Massana (1950-59). Fue discípula y colaboradora de Josep Llorens i Artigas. Becada por la Diputación de Barcelona para perfeccionamiento de estudios cerámicos en la faculdad Konstfackskolan de Estocolmo (1961-62) bajo el magisterio de Stig Lindberg. Becada por el «Svenska Institutet de Estocolmo (Suecia) (1962). Graduada en Artes Aplicadas y Oficios Artísticos en la especialidad de cerámica por la Escuela Massana de Barcelona. Licenciada en Bellas Artes en la especialidad de escultura, por la Facultad de Bellas Artes de Barcelona. Diplomada en Biblioteconomía y Documentación por la Universidad de Barcelona. Becada por la Fundación March para un trabajo de investigación en Japón de la cerámica japonesa contemporánea. Becada dos veces por el British Council de Barcelona para trabajos de investigación en Inglaterra de las escuelas de cerámica y de sus artistas ceramistas. Tiene el Premio Miguel Lerín de Cerámica, diversos premios barceloneses, entre los cuales, el Primer Ciutat de Barcelona que se concedió para cerámica (1966), y es Medalla de Oro del Concurso de Cerámica Artística Contemporánea de Faenza (Italia) (1973) y del Premio Adquisición al Concurso de Cerámica Artística Contemporánea de Faenza (1980).

Formada a l’Escola Massana (1950-59). Va ser deixebla i col·laboradora de Josep Llorens i Artigas. Becada per la Diputació de Barcelona per a perfeccionament d’estudis ceràmics a la facultat Konstfackskolan d’Estocolm (1961-62) sota el magisteri de Stig Lindberg. Becada pel Svenska Institutet d’Estocolm (Suècia) (1962). Graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics en l’especialitat de ceràmica per l’Escola Massana de Barcelona. Llicenciada en Belles Arts en l’especialitat d’escultura, per la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. Becada per la Fundació March per a un treball de recerca al Japó de la ceràmica japonesa contemporània. Becada dues vegades pel British Council de Barcelona per a treballs de recerca a Anglaterra de les escoles de ceràmica i dels seus artistes ceramistes. Té el Premi Miguel Lerín de Ceràmica, diversos premis barcelonins, entre els quals, el Primer Ciutat de Barcelona que es va concedir per a ceràmica (1966), i és Medalla d’Or del Concurs de Ceràmica Artística Contemporània de Faenza (Itàlia) (1973) i del Premi Adquisició al Concurs de Ceràmica Artística Contemporánea.

Año: Barcelona, 1938

Documentación sobre el artista en CIDA: Consulta

Página personal:  Página web

OBRAS

Título de la obra: La porta… i al darrera què?. Serie «L’Opressió»

Año: 1980

Medidas: 222 x 80 x 6 cm

Técnica: Cerámica mural de gres refractario y esmaltado

Tipología: Escultura
Inventario: 479

Contexto:

“La porta… i al darrea què?” hace referencia simbólica a las relaciones entre “lo visible y lo oculto, lo presente y lo potencial” según muy bien intuyó Alexandre Cirici Pellicer, en un comentario sobre esta obra, una expresión de la incógnita del más allá, de lo que hay después de la muerte. Vicente Aguilera Cerni en la presentación que escribió para el catálogo de la exposición de Sala en la Galería Lucas de Gandía, en 1979, decía: “La poética de Elisenda Sala –en cuanto concepto vertebral y sostenido de toda su obra– se establece como la armonización de una dialéctica entre el proceso técnico y las solicitudes de la realidad circundante”.

“La porta… i al darrera què?” fa referència simbòlica a les relacions entre “allò visible i allò ocult, allò present i allò potencial” segons molt bé va intuir Alexandre Cirici Pellicer, en un comentari sobre aquesta obra, una expressió de la incògnita del més enllà, del que hi ha després de la mort. Vicente Aguilera Cerni a la presentació que va escriure per al catàleg de l’exposició de Sala a la Galeria Lucas de Gandía, el 1979, deia: “La poètica d’Elisenda Sala –en tant que concepte vertebral i sostingut de tota la seva obra– s’estableix com l’harmonització d’una dialèctica entre el procés tècnic i les sol·licituds de la realitat.

Sala: 6