19 Feb Lootz, Eva
Eva Lootz estudió Bellas Artes, cinematografía y también musicología y filosofía. Desde los años setenta viene desarrollando su carrera en España. Desde sus comienzos ha trabajado fundamentalmente con materiales humildes como el fieltro, la lona, la cera o la parafina y es autora de instalaciones, esculturas y dibujos que destacan por su carga simbólica o poética y también de fotografías, vídeos y obras de arte sonoro. Es premio Nacional de Artes Plásticas en 1994, en reconocimiento su trayectoria como pionera del arte conceptual en España. En su obra, Eva Lootz suele jugar con la diversidad de los materiales naturales: arena, parafina e incluso a veces mercurio. Por ello, su trabajo suele situarse entre el artefacto, el objeto y las reflexiones de carácter conceptual. El lenguaje y sus vínculos con la materia, lo que se nombra, se oculta y se muestra, conforma el hilo conductor temático de buena parte de sus trabajos de los que la obra del MACVAC es un claro ejemplo.
Eva Lootz va estudiar Belles Arts, cinematografia i també musicologia i filosofia. Des dels anys setanta desenvolupa la seva carrera a Espanya. Des dels seus inicis ha treballat fonamentalment amb materials humils com el feltre, la lona, la cera o la parafina i és autora d’instal·lacions, escultures i dibuixos que destaquen per la càrrega simbòlica o poètica i també de fotografies, vídeos i obres d’art sonor. És premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1994, en reconeixement de la seva trajectòria com a pionera de l’art conceptual a Espanya. A la seva obra, Eva Lootz sol jugar amb la diversitat dels materials naturals: sorra, parafina i fins i tot de vegades mercuri. Per això, la seva feina se sol situar entre l’artefacte, l’objecte i les reflexions de caràcter conceptual. El llenguatge i els seus vincles amb la matèria, allò que s’anomena, s’oculta i es mostra, conforma el fil conductor temàtic de bona part dels seus treballs de què l’obra del MACVAC n’és un clar exemple.
Año: Viena, 1940
Documentación sobre el artista en CIDA: Consulta
Título de la obra: S/T
Año: 1975
Medidas: 137 x 147 cm (medidas variables)
Técnica: Guata, parafina y cobre
Tipología: Pintura
Inventario: 282
Contexto:
La pieza presente en la Colección MACVAC corresponde a un periodo temprano en su producción, en el que el interés por la materia acercó a la artista al Arte Povera y el Minimal Art. En estas piezas la huella de la artista desaparece para aludir, de distintos modos, al paso del tiempo; se convierte así en la memoria de un proceso, en un indicio de lo ocurrido. La fragilidad no tiene que ser debilidad si es la característica que nos une como seres humanos, de ahí el uso del cable que parte del centro de las planchas de parafina.
La peça present a la Col·lecció MACVAC correspon a un període primerenc en la seva producció, en què l’interès per la matèria va acostar l’artista a l’Art Povera i el Minimal Art. En aquestes peces la petjada de l’artista desapareix per al·ludir, de maneres diferents, al pas del temps; es converteix així en la memòria d’un procés, en un indici del que ha passat. La fragilitat no ha de ser debilitat si és la característica que ens uneix com a éssers humans, per això l’ús del cable que parteix del centre de les planxes de parafina.
Sala: 22
