Síguenos en:
bluesky macvac

Fernández Gutiérrez, Carlos Andrés

Fernández Gutiérrez, Carlos Andrés

Realizó a finales de los setenta obras relacionables con el Pop británico, llenas de colorido y dinamismo.  Su obra constituye, en un principio, una crítica a la cultura consumista y atestigua la apropiación de las imágenes procedentes de los medios de comunicación, esencia del pop y su aproximación a la cultura visual de masas. Posteriormente su trabajo deriva hacia la mayor síntesis minimalista, quizá influenciado por su pareja, la artista Toyi Pereira.

Va realitzar a finals dels setanta obres relacionables amb el Pop britànic, plenes de color i dinamisme. La seva obra constitueix, al principi, una crítica a la cultura consumista i testifica l’apropiació de les imatges procedents dels mitjans de comunicació, essència del pop i la seva aproximació a la cultura visual de masses. Posteriorment el seu treball deriva cap a la síntesi minimalista més gran, tal volta influenciat per la seva parella, l’artista Toyi Pereira.

Año: Zamora, 1949

OBRAS

Título de la obra: Escalera

Año: 1995

Medidas: 200 x 140 cm

Técnica: Acrílico sobre tela encolada en madera

Tipología: Pintura
Inventario: 603

Contexto:

Tal como su nombre lo indica, el arte minimalista hace alusión a las obras que se construyen a través del mínimo de elementos, despojándose de todo aquello que no resulte esencial. A diferencia de la mayoría de los artistas modernos, no buscan generar pensamiento crítico o plantear consignas, sólo quieren explorar la naturalidad y pureza de los objetos. El movimiento surgió en la década de 1960 en Estados Unidos e Inglaterra (referencia artística de Carlos Fernández) y estuvo conformado por un grupo de jóvenes artistas que esperaban innovar a través de la simpleza. En aquellos años el Pop Art dominaba la escena artística, y lo hacía a través del exceso, de los colores y la saturación de información. En forma de respuesta, esta nueva tendencia abogaba por el carácter objetual del arte y por una expresión austera y sobria.

Tal com el seu nom ho indica, l’art minimalista fa al·lusió a les obres que es construeixen a través del mínim d’elements, desposseint-se de tot allò que no sigui essencial. A diferència de la majoria dels artistes moderns, no busquen generar pensament crític o plantejar consignes, només volen explorar la naturalitat i la puresa dels objectes. El moviment va sorgir a la dècada de 1960 als Estats Units i Anglaterra (referència artística de Carlos Fernández) i va estar conformat per un grup de joves artistes que esperaven innovar a través de la simplicitat. Aquells anys el Pop Art dominava l’escena artística, i ho feia a través de l’excés, dels colors i la saturació d’informació. En forma de resposta, aquesta nova tendència advocava pel caràcter objectual de l’art i per una expressió austera i sòbria.

Sala: 23