05 Sep Chagall, Marc
Marc Chagall desarrolló un estilo pictórico expresivo y colorista muy vinculado a sus experiencias vitales y a las tradiciones religiosas y populares de la comunidad judía rusa. En él combinó ciertos elementos de la vanguardia cubista, del fauvismo y del orfismo de Robert Delaunay para crear un estilo personal e inclasificable. Hijo mayor de nueve hermanos, se formó artísticamente en la ciudad de San Petersburgo junto a Léon Bakst. En el verano de 1910 se trasladó a París, donde quedó profundamente impresionado por las galerías y Salones de la capital francesa. En los años siguientes expuso en el Salon d’Automne y en el Salon des Indépendants. A través de Guillaume Apollinaire conoció al marchante berlinés Herwarth Walden, que seleccionó tres obras de Chagall para el primer Herbstsalon de 1913 en Berlín y en cuya galería, Der Sturm, presentó su primera exposición individual en 1914. Desde Berlín viajó a Vitebsk, su ciudad natal, donde le sorprendió la guerra. En 1915 contrajo matrimonio con Bella Rosenfeld y, tras la Revolución rusa, ejerció durante dos años como director de la Escuela de Arte de Vitebsk. Debido a sus diferencias con Kazimir Malévich, tuvo que abandonar la academia y pasó a ser director del Teatro Estatal Judío de Moscú en 1919. En 1922 Chagall abandonó Rusia para siempre y, tras pasar una corta temporada en Berlín, en 1923 se instaló en Francia. Allí vivió el resto de su vida a excepción de un periodo, entre 1941 a 1948, que residió en Estados Unidos para evitar ser deportado y durante el que, en 1946, el Museum of Modern Art de Nueva York celebró una exposición retrospectiva de su obra que consolidó su reputación internacional. En el transcurso de su larga trayectoria trabajó también en el campo de la ilustración y experimentó con todo tipo de soportes como la cerámica, el relieve y los mosaicos. Asimismo, diseñó la puesta en escena de diversas piezas de teatro y ópera y durante los últimos treinta años de su vida se dedicó intensamente al diseño de vidrieras; realizó, entre otras, las de la catedral de Metz y las de la sinagoga del Hebrew University Hadassah Medical Centre de Jerusalén.
Texto; Museo Nacional Thyssen Bornemisza
Marc Chagall va desenvolupar un estil pictòric expressiu i colorista molt vinculat a les seves experiències vitals i les tradicions religioses i populars de la comunitat jueva russa. Hi va combinar certs elements de l’avantguarda cubista, del fauvisme i de l’orfisme de Robert Delaunay per crear un estil personal i inclassificable. Fill gran de nou germans, es va formar artísticament a la ciutat de Sant Petersburg al costat de Léon Bakst. L’estiu del 1910 es va traslladar a París, on va quedar profundament impressionat per les galeries i Salons de la capital francesa. En els anys següents va exposar al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants. A través de Guillaume Apollinaire va conèixer el marxant berlinès Herwarth Walden, que va seleccionar tres obres de Chagall per al primer Herbstsalon de 1913 a Berlín ia la galeria de la qual, Der Sturm, va presentar la seva primera exposició individual el 1914. Des de Berlín va viatjar a Vitebsk, on la ciutat natal. El 1915 va contreure matrimoni amb Bella Rosenfeld i, després de la Revolució russa, va exercir durant dos anys com a director de l’Escola d’Art de Vitebsk. A causa de les seves diferències amb Kazimir Malévich, va haver d’abandonar l’acadèmia i va passar a ser director del Teatre Estatal Jueu de Moscou el 1919. El 1922 Chagall va abandonar Rússia per sempre i, després de passar una curta temporada a Berlín, el 1923 es va instal·lar a França. Allà va viure la resta de la seva vida a excepció d’un període, entre el 1941 i el 1948, que va residir als Estats Units per evitar ser deportat i durant el qual, el 1946, el Museum of Modern Art de Nova York va celebrar una exposició retrospectiva de la seva obra que va consolidar la seva reputació internacional.En el transcurs de la seva llarga trajectòria va treballar també al camp de la il·lustració i va experimentar amb tota mena de suports com la ceràmica, el relleu i els mosaics. Així mateix, va dissenyar la posada en escena de diverses peces de teatre i òpera i durant els darrers trenta anys de la seva vida es va dedicar intensament al disseny de vidrieres; va realitzar, entre d’altres, les de la catedral de Metz i les de la sinagoga de l’Hebrew University Hadassah Medical Centre de Jerusalem.
Text; Museu Nacional Thyssen Bornemisza
Año: Liozna (hoy Óblast de Vítebsk de Bielorrusia), 1887 - Saint-Paul de Vence, 1985
Documentación sobre el artista en CIDA: Consulta
Título de la obra: Sädeshamnen. Le part de blé
Año: 1923
Medidas: 21,5 x 28 cm
Técnica: Aguafuerte
Tipología: Grabado
Inventario: 1071
Contexto:

Evidentemente su obra tiene mucho de surrealismo, pero su personalísimo uso del color y las formas lo vinculan al expresionismo ruso y al cubismo que descubrió en Francia, país que lo adoptaría. En sus obras abundan las referencias a su niñez, comunican la felicidad y el optimismo a aquellos que las observan mediante intensos y vívidos colores. Chagall gustaba de colocarse a sí mismo, a veces junto con su mujer, como observador del mundo, un mundo de colores visto a través de un vitral. Chagall cultivó durante más de ochenta años un arte inspirado en el amor, los recuerdos, las tradiciones bielorrusas y judías, los acontecimientos históricos o los hitos artísticos de los que fue testigo y, en muchas ocasiones, protagonista.
Evidentment, la seva obra té molt de surrealisme, però el seu personalíssim ús del color i les formes el vinculen a l’expressionisme rus i al cubisme que va descobrir a França, país que l’adoptaria. A les seves obres abunden les referències a la seva infantesa, comuniquen la felicitat i l’optimisme a aquells que les observen mitjançant intensos i vívids colors. Chagall agradava col·locar-se a si mateix, de vegades juntament amb la seva dona, com a observador del món, un món de colors vist a través d’un vitrall. Chagall va cultivar durant més de vuitanta anys un art inspirat en l’amor, els records, les tradicions bieloruses i mongetes, els esdeveniments històrics o les fites artístiques de què va ser testimoni i, moltes vegades, protagonista.
Título de la obra: Femme avec parapluie, pour Derrière le miroir
Año: 1964
Medidas: 35 x 47 cm
Técnica: Litografía sobre papel velin fino
Tipología: Grabado
Inventario: 963
Contexto:
Editado por : Derrière le Miroir, 147. Impreso por : Mourlot. Catalogo razonado : Mourlot, 412.
Sala: 8
