Síguenos en:
bluesky macvac

Castañón, Manuel

Castañón, Manuel

Manuel Castañón Velasco nació en la pequeña aldea de Llananzanes, en el extremo sur del valle de Casomera, en el seno de una familia minera. Cursó estudios de Filosofía y Pedagogía, licenciándose más tarde en Bellas Artes. Fue ahí donde encontró su verdadera vocación. Tras obtener la beca del Gobierno francés para estudiar en La Sorbona, acabó asentándose en París. Allí silmultaneaba su actividad como profesor de Arte en un instituto con la escultura y la pintura en su propio taller y logró que sus trabajos se expusieran en distintos puntos de Europa.

Manuel Castañón Velasco va néixer al petit llogaret de Llananzanes, a l’extrem sud de la vall de Casomera, al si d’una família minera. Va cursar estudis de Filosofia i Pedagogia, llicenciant-se més tard en Belles Arts. Va ser allà on va trobar la seva veritable vocació. Després d’obtenir la beca del Govern francès per estudiar a La Sorbona, va acabar assentant-se a París. Allí xiulava la seva activitat com a professor d’Art en un institut amb l’escultura i la pintura al seu propi taller i va aconseguir que els seus treballs s’exposessin a diferents punts d’Europa.

Año: Llananzanes, Asturias, 1941-Mieres, Asturias, 2013

Documentación sobre el artista en CIDA: Consulta

OBRAS

Título de la obra: Ropa tendida

Año: 1982

Medidas: 200 x 119 x 119 cm

Técnica: Talla en madera, acrílico y cuerda

Tipología: Escultura
Inventario: 129

Contexto:

Para dar cuerpo a su inspiración, Manolo Castañón se ha servido preferentemente de barro, de bronce, de acero inoxidable y de madera. En materiales como estos ha plasmado su rica visión del hombre y ha aflorado sus problemas, sus angustias y sus ilusiones. Podríamos decir que, modelando la materia, Manolo ha tratado de modelar al mismo hombre, de humanizarlo. Es la suya una gran obra de humanización. De él dijo el crítico francés Jean Cassou: «Castañón está preocupado por los dramas humanos como podría estarlo un profeta de la antigüedad. Es un humanista en el sentido más profundo del término». Y el crítico Julian Galtier en «Le Figaro»: «Este escultor tiene mucho que decir: habla de lo humano. Figura obsesiva de sus obras, el ser humano y su condición, vuelve insistentemente bajo la forma de una o varias siluetas, formas variables, torturadas a menudo, expresivas siempre».

Per donar cos a la seva inspiració, Manolo Castañón s’ha servit preferentment de fang, de bronze, d’acer inoxidable i de fusta. En materials com aquests ha plasmat la seva rica visió de l’home i n’ha aflorat els problemes, les angoixes i les il·lusions. Podríem dir que, modelant la matèria, Manolo ha intentat modelar el mateix home, humanitzar-lo. És una gran obra d’humanització. D’ell va dir el crític francès Jean Cassou: «Castañón està preocupat pels drames humans com ho podria ser un profeta de l’antiguitat. És un humanista en el sentit més profund del terme». I el crític Julian Galtier a «Le Figaro»: «Aquest escultor hi té molt a dir: parla del que és humà. Figura obsessiva de les seves obres, l’ésser humà i la seva condició torna insistentment sota la forma d’una o diverses siluetes, formes variables, sovint torturades, expressives sempre».

Sala: 29

Estendedero pieza 1 y 2 - Manuel Castañón