Banyuls, Enric

Als anys setanta cursa estudis a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles, on de seguida es distancia de les tendències dominants del moment. D’aquell punt d’eixida naix un recorregut artístic propi que s’allargarà quatre dècades, sempre al marge dels circuits habituals de galeries i mercat. Amb el temps troba una veu pròpia i decideix trencar els límits del quadre convencional: obri forats al llenç, hi cus fils paral·lels, hi enganxa objectes que no pertanyen pròpiament a la pintura, i avança progressivament cap al relleu i el volum, fins a desprendre l’obra de la superfície plana que l’havia contingut. Este camí arrenca amb força cap a 1998, quan comença a alterar el suport i a incorporar materials humils —el cartró esmicolat, per exemple— sense cap voluntat de canviar res del món ni de justificar la pintura per la seva utilitat.

Encara que no professa cap fe, la seua obra respira espiritualitat: hi apareixen, en blanc i negre, rostres i cabelleres de crist, pans, calzes, figures de sants i paisatges pròxims, tan depurats i sintetitzats que sovint semblen pura abstracció. Rere eixa forma tan despullada s’hi endevina una mirada sobre l’existència marcada per l’honestedat i l’exigència.

El 1993 s’uneix a Al Tall com a tenor, agafant el relleu de Montse Anfruns. Vicent Torrent (membre d’Al Tall) ja el coneixia d’anys arrere, arran de l’enregistrament de les albades de Corbera per a la Fonoteca de Materials; a partir d’eixe moment Enric aporta al grup la seua veu i la guitarra, junt amb el guitarró.

Home reservat i poc donat a la vida pública, aliè a qualsevol lògica comercial, viu bolcat en la cultura i l’art. Els qui l’han conegut destaquen l’austeritat i la sinceritat de la seua pintura. Bona part d’esta producció encara roman en mans de la família.

Text: Carme Pitarch

Año: Corbera, 1954 - 2018

Documentación sobre el artista en CIDA: Consulta