Anzo (José Iranzo Almonacid)

Anzo participó en las nuevas tendencias figurativas que se inician en la década de los sesenta con acento crítico y social, entre otros, el movimiento Estampa Popular de Valencia, para seguir más tarde su propio camino artístico. Su explosión artística se produce con la llegada de la década de los sesenta, con exposiciones colectivas e individuales y su relación con uno de los movimientos renovadores del arte valenciano, el Equipo Crónica. Sus composiciones en esos años, de clara geometría, derivaron hacia un lenguaje que le convirtió en uno de los introductores del pop-art en España. Sus obras tituladas Aislamientos, traducen la inquietud de Anzo por representar al hombre contemporáneo aislado, atrapado en el mundo de las nuevas tecnologías. Las obras de Anzo reflejan la pérdida de sentido del hombre, de su identidad.

Anzo va participar en les noves tendències figuratives que s’inicien a la dècada dels seixanta amb accent crític i social, entre d’altres, el moviment Estampa Popular de València, per seguir més tard el seu propi camí artístic. La seva explosió artística es produeix amb l’arribada de la dècada dels seixanta, amb exposicions col·lectives i individuals i la relació amb un dels moviments renovadors de l’art valencià, l’Equip Crònica. Les seves composicions en aquells anys, de geometria clara, van derivar cap a un llenguatge que el va convertir en un dels introductors del pop-art a Espanya. Les seves obres titulades Aïllaments, tradueixen la inquietud d’Anzo per representar l’home contemporani aïllat, atrapat al món de les noves tecnologies. Les obres d’Anzo reflecteixen la pèrdua de sentit de l’home, la identitat.

Año: Utiel, València, 1931-València, 2006

Documentación sobre el artista en CIDA: Consulta