07 Mar Guayasamín, Oswaldo
Comenzó a pintar y dibujar desde su infancia, y vendía sus trabajos a los turistas para costearse los estudios. Aunque debió enfrentar la oposición paterna para hacerlo, finalmente se matriculó en la Escuela de Bellas Artes de Quito, en la que permaneció durante siete años y de la que recibió el título de Pintor y Escultor en 1941, siendo el mejor alumno de su promoción. El período durante el cual Guayasamín recibió su formación estética fue el de mayor auge de la Escuela Indigenista, y la influencia de esta corriente en el pintor es evidente desde sus obras iniciales. Guayasamín aunó la fuerza de la temática indígena con los logros de las vanguardias de principios de siglo, especialmente el cubismo y el expresionismo. En 1968 presentó en el Museo de Bellas Artes de la Ciudad de México su segunda serie de envergadura, titulada La edad de la ira, compuesta por 260 obras que se agrupan por series (Las manos, Cabezas, El rostro del hombre, Los campos de concentración, Mujeres llorando), en las que el pintor recogió diversos elementos de su experiencia vital para plasmar, en una deslumbrante sucesión de telas, el drama y la tragedia del hombre de nuestro tiempo.
Va començar a pintar i dibuixar des de la seva infància, i venia els seus treballs als turistes per costejar-se els estudis. Encara que va haver d’enfrontar l’oposició paterna per fer-ho, finalment es va matricular a l’Escola de Belles Arts de Quito, on va romandre durant set anys i de la qual va rebre el títol de Pintor i Escultor el 1941, sent el millor alumne de la seva promoció. El període durant el qual Guayasamín va rebre la seva formació estètica va ser el de més auge de l’Escola Indigenista, i la influència d’aquest corrent en el pintor és evident des de les obres inicials. Guayasamín va unir la força de la temàtica indígena amb els èxits de les avantguardes de principis de segle, especialment el cubisme i l’expressionisme. El 1968 va presentar al Museu de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic la seva segona sèrie d’envergadura, titulada L’edat de la ira, composta per 260 obres que s’agrupen per sèries (Les mans, Capses, El rostre de l’home, Els camps de concentració, Dones plorant) en les que el pintor va recollir diversos elements de la seua experiència vital, en una successió enlluernadora de teles, el drama i la tragèdia de l’home del nostre temps.
Año: Quito, 1919-Baltimore, 1999
Documentación sobre el artista en CIDA: Consulta
Título de la obra: Retrato de Vidal Valle Ortí
Año: 1973
Medidas: 73 x 90 cm
Técnica: Óleo sobre lienzo
Tipología: Pintura
Contexto:
Colección Vidal Valle
Título de la obra: Quito amarillo
Año: c. 1970
Medidas: 120 x 120 cm
Técnica: Óleo sobre tabla
Tipología: Pintura
Inventario: 837
Contexto:
Colección Vidal Valle
Sala: Casa Abadia
Título de la obra: Manos del grito. Serie «La Edad de la Ira»
Año: c. 1973 - 1974
Medidas: 130 x 81 cm
Técnica: Óleo sobre lienzo
Tipología: Pintura
Inventario: 635
Contexto:
La serie «Manos del Grito» de Oswaldo Guayasamín es una de las etapas más representativas de su obra, donde se denuncia las injusticias y violencia a nivel mundial. Esta serie, que incluye 130 cuadros, no fue concluida debido a la continua violencia que Guayasamín experimentó a lo largo de su vida. Las obras de esta serie son una poderosa crítica a la condición humana y a la lucha por la justicia y la dignidad.
La sèrie «Mans del Crit» d’Oswaldo Guayasamín és una de les etapes més representatives de la seva obra, on es denuncia les injustícies i la violència a nivell mundial. Aquesta sèrie, que inclou 130 quadres, no va ser conclosa a causa de la contínua violència que Guayasamín va experimentar al llarg de la vida. Les obres d’aquesta sèrie són una crítica poderosa a la condició humana i a la lluita per la justícia i la dignitat.
