Síguenos en:
bluesky macvac

Bayarri Lluch, Nassio

Bayarri Lluch, Nassio

Nace en Valencia el 21 de marzo de 1932.  Su formación como artista comienza en la Escuela de Artes y Oficios de Valencia donde se ejercitará principalmente en el dibujo. En 1947 ingresa en la Academia de Bellas Artes de San Carlos en Valencia, donde cursa los estudios en la especialidad de escultura. Concluye esta etapa formativa en 1952 obteniendo el Premio Extraordinario de Fin de Carrera. En 1963 se traslada a los Estados Unidos, Esta circunstancia puede considerarse como el arranque de su evolución estética y como consecuencia directa, en 1967, redactó en Madrid un texto en el que expresó su particular ideario artístico, titulado Manifiesto Cosmoísta, el cual sería suscrito, entre otros, por el poeta José Hierro. Unos años más tarde, este texto fue presentado en Madrid en la feria de arte ARCO-85. Se puede afirmar que en todos estos años, la obra de Nassio ha permanecido fiel al espíritu de la particular filosofía cosmoísta. En 1976 vuelve a Valencia y durante cinco años da clases en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Politécnica de Valencia. En 1989 es nombrado académico numerario de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia, de la que más tarde fue vicepresidente (2001-2002). En 1996 se le concede la Medalla de Oro del círculo de Bellas Artes y, en octubre del 2010, recibe la Distinció al Mèrit Cultural concedido por la Real Academia de Cultura Valenciana.

Neix a València el 21 de març de 1932. La seva formació com a artista comença a l’Escola d’Arts i Oficis de València on s’exercitarà principalment al dibuix. El 1947 ingressa a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a València, on cursa els estudis a l’especialitat d’escultura. Conclou aquesta etapa formativa el 1952 obtenint el Premi Extraordinari de Fi de Carrera. El 1963 es trasllada als Estats Units. Aquesta circumstància es pot considerar com l’arrencada de la seva evolució estètica i com a conseqüència directa, el 1967, va redactar a Madrid un text en què va expressar el seu particular ideari artístic, titulat Manifest Cosmoista, el qual seria subscrit, entre d’altres, pel poeta José Hierro. Uns anys més tard, aquest text va ser presentat a Madrid a la fira d’art ARCO-85. Es pot afirmar que en tots aquests anys, l’obra de Nassio ha estat fidel a l’esperit de la filosofia cosmoista particular. El 1976 torna a València i durant cinc anys fa classes a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. El 1989 és nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, de la qual més tard va ser vicepresident (2001-2002). L’any 1996 se li concedeix la Medalla d’Or del cercle de Belles Arts i, l’octubre del 2010, rep la Distinció al Mèrit Cultural concedit per la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.

Año: València, 1932-Paterna, València, 2023

Documentación sobre el artista en CIDA: Consulta

OBRAS

Título de la obra: Cosmonautismo

Año: 1970

Medidas: 24 x 33 cm

Técnica: Tinta china sobre papel

Tipología: Pintura
Inventario: 659

Título de la obra: Porta còsmica

Año: 2001

Medidas: 252 x 292 x 5 cm

Técnica: Hierro soldado y pintado

Tipología: Escultura
Inventario: 682

Sala: Patio

Puerta 2 - Nassio Bayarri

Título de la obra: Personajes extraterrestres

Año: 1988

Medidas: 46 x 46 x 38 cm

Técnica: Bronce

Tipología: Escultura
Inventario: 77

Sala: Patio

Título de la obra: Còsmic positiu/negatiu

Año: 1976

Medidas: 260 x 276 x 5 cm

Técnica: Hierro soldado y pintado

Tipología: Escultura
Inventario: 79

Sala: Patio

Cósmic positiu/negatiu (puerta) - Nassio Bayarri

Título de la obra: Mujer de Vega

Año: 1984

Medidas: 72 x 35 x 35 cm

Técnica: Acero Corten e inoxidable

Tipología: Escultura
Inventario: 78

Contexto:

Para Nassio la geometría es la esencia y solo a través de ella se puede adquirir conocimiento del mundo y su otra dimensión. Intensamente impregnada de constructivismo, sus obras son un fiel reflejo del tremendo deseo de comunicar el optimismo metafísico de Platón (ese dualismo entre el mundo de las ideas y el sensible, el de la conciencia y el de los sentidos, es la principal fuente de inspiración de Nassio). Su escultura participa plenamente de muchos de los principios platónicos, como la reencarnación, la mención al cuerpo como cárcel del alma y, sobre todo, la pasión por los objetos geométricos, por esa razón elimina todo lo superfluo depurando los volúmenes hasta captar sus componentes básicos: cubos, prismas, esferas, paralelepípedos… prevalece, así, lo elemental, restringiendo los límites en un intento por alcanzar la esencia de cada sólido. Mujer de Vega es, además, un homenaje a Cézanne, Matisse y Picasso, defensores a ultranza de traducir los elementos de la naturaleza a esquemas y formas geométricas básicas para controlar sus proporciones.

Per a Nassio, la geometria és l’essència i només a través d’aquesta es pot adquirir coneixement del món i la seva altra dimensió. Intensament impregnada de constructivisme, les seves obres són un reflex fidel del gran desig de comunicar l’optimisme metafísic de Plató (aquest dualisme entre el món de les idees i el sensible, el de la consciència i el dels sentits, és la principal font d’inspiració de Nassio). La seva escultura participa plenament de molts dels principis platònics, com la reencarnació, la menció al cos com a presó de l’ànima i, sobretot, la passió pels objectes geomètrics, per aquesta raó elimina tot allò superflu depurant els volums fins a captar els seus components bàsics: cubs, prismes, esferes, paral·lelepípedes… intent per assolir l’essència de cada sòlid. Dona de Vega és, a més, un homenatge a Cézanne, Matisse i Picasso, defensors a ultrança de traduir els elements de la naturalesa a esquemes i formes geomètriques bàsiques per controlar-ne les proporcions.

Sala: 10

Mujer de Vega - Nassio Bayarri