Síguenos en:
bluesky macvac

Altar de un pueblo español

Altar de un pueblo español

Artista: Alcaín Partearroyo, Alfredo

Año: 1970

Técnica: Instalación sobre pintura mural del siglo XVII

Medidas: 123 x 189 x 71 cm

Tipología: Instalación

Inventario: 15

Contexto:

Los años 60 y 70 son en España un extraordinario vivero de creadores comprometidos con el cambio político. Alfredo Alcaín no fue una excepción a esa realidad y apostó con valentía por la denuncia del régimen franquista. Lo hizo con ironía, lejos de la crudeza del lenguaje expresionista empleado por los artistas del Realismo Social. Al igual que Eduardo Arroyo o el Equipo Crónica, sus planteamientos están mas cerca del sarcasmo que triunfa en Estados Unidos aunque los referentes del Pop de este lado del Atlántico son convenientemente adaptados a la idiosincrasia local, porque las imágenes debían ser suficientemente conocidas para el publico a fin de que el mensaje calara sin dificultad. En Altar para un pueblo español se aproxima a un lenguaje kitsch para ironizar sobre la religión entendida como una superstición, ante un altar excesivo, lleno de exvotos de cera y postales (la obra se nutre de la participación popular), que encontró en el MACVAC su lugar más idóneo, en la capilla del siglo XVII del Palau del Batlle.

Els anys 60 i 70 són a Espanya un extraordinari viver de creadors compromesos amb el canvi polític. Alfredo Alcaín no va ser una excepció a aquesta realitat i va apostar amb valentia per la denúncia del règim franquista. Ho va fer amb ironia, lluny de la cruesa del llenguatge expressionista emprat pels artistes del Realisme Social. Igual que Eduardo Arroyo o l’Equip Crònica, els seus plantejaments estan més a prop del sarcasme que triomfa als Estats Units encara que els referents del Pop d’aquest costat de l’Atlàntic són convenientment adaptats a la idiosincràsia local, perquè les imatges havien de ser prou conegudes per al públic per tal que el missatge calés sense dificultat. A Altar per a un poble espanyol s’aproxima a un llenguatge kitsch per ironitzar sobre la religió entesa com una superstició, davant d’un altar excessiu, ple d’exvots de cera i postals (l’obra es nodreix de la participació popular), que va trobar al MACVAC el seu lloc més idoni, a la capella del segle XVII del Palau del Batlle.

https://www.youtube.com/watch?v=RT_jIDE8UJo


Sala: 11