Síguenos en:

Nassio Bayarri. In memoriam

Cósmic positiu/negatiu (puerta) - Nassio BayarriEl Museu d’Art Contemporani Vicent Aguilera Cerní se suma a les mostres de condol per la mort de Nassio Bayarri, escultor valencià que va participar d’una forma decisiva en la construcció i desenvolupament del MACVAC. La creació escultòrica, en el territori valencià i espanyol, ve aparellada d’una forma indissoluble a Bayarri, qui va dotar de nous significats i límits a les creacions artístiques.

Nassio, i la seua família, fou dels primers a arribar a Vilafamés als anys 70, quan a la localitat es va formar una colònia d’artistes amb més de 30 famílies relacionades amb l’art i la cultura. Avui en dia, la família segueix conservant la casa i estudi del gran geni valencià. En 2010, Nassio va rebre la Distinció al Mèrit Cultural de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i al llarg de la seua carrera ha obtingut guardons com la Medalla Nacional de Escultura.

 

 

Era fill del també artista Josep Maria Bayarri, escultor i poeta, de qui va rebre les primeres lliçons i la passió per l’escultura. Va cursar el batxillerat a l’acadèmia de Cabanilles, però la seua formació com a artista va començar a l’Escola d’Arts i Oficis de València on s’exercitarà principalment al dibuix. El 1947 ingressa a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a València, on estudia l’especialitat d’escultura. Conclou aquesta etapa formativa el 1952 obtenint el Premi Extraordinari de Fi de Carrera.

Mujer de Vega - Nassio BayarriAmb una pensió de la Diputació de València, marxa a Madrid i després a Conca a continuar els seus estudis i més endavant viatja a Venècia, Milà, Roma i Florència. Adscrit al moviment cosmoista del que va ser el seu creador, l’octubre del 1956, funda juntament amb Vicente Aguilera Cerní, Juan Genovés Caudel i Joaquín Michavila, entre altres, el Grup Parpalló.

La passió per formar-se fa que, el 1963 es traslladi als EUA, encara que el 1971 va tornar a Espanya. El 1976 torna a la seva ciutat natal i durant cinc anys fa classes a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. El 1989, és elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, una institució de la qual va arribar a ser vicepresident (2001-2002). També va formar part de la directiva de l’extint Cercle de Belles Arts de València.