Síguenos en:
bluesky macvac

Gal, Menchu

Gal, Menchu

Menchu Gal fue una de las grandes pintoras españolas del S.XX. El paisaje y el retrato son los géneros con los que más fama consiguió y en los que desarrolló su característica atracción por los colores extremos.

Los comienzos plásticos de Menchu Gal se producen en Irun (Gipuzkoa), su ciudad natal, donde fue discípula del pintor Montes Iturrioz. Luego viajó a París para ampliar estudios, instalándose en Madrid. Allí aprende de maestros como Arteta y Vázquez Díaz, pero la Guerra Civil de 1936 la obliga a refugiarse nuevamente en Francia.

A principios de los años cuarenta regresa a la capital de España donde formó parte de la llamada Escuela de Madrid. Los paisajes de La Mancha y de su comarca natal fueron desde entonces su seña de identidad y se consolida como una de las grandes artistas de la posguerra. Tampoco faltaron en su producción retratos y bodegones con los que protagonizó multitud de exposiciones en museos y centros de Arte del mundo entero: Fundación Gulbenkian en 1971, Centro Cultural Conde Duque en 1990 y Centro Cultural de la Villa de Madrid. También participó en la Bienal de Venecia en tres ocasiones. Fue la primera mujer galardonada con el Primer Premio Nacional de Pintura, en el año 1959, con la obra “Un paisaje de Arráyoz”, reconocimiento artístico que marcó un hito en su brillante trayectoria artística.

Menchu ​​Gal va ser una de les grans pintores espanyoles del S.XX. El paisatge i el retrat són els gèneres amb què més fama va aconseguir i en què va desenvolupar la seva característica atracció pels colors extrems.

Els començaments plàstics de Menchu ​​Gal es produeixen a Irun (Gipuzkoa), la seva ciutat natal, on va ser deixebla del pintor Montes Iturrioz. Després va viatjar a París per ampliar estudis, instal·lant-se a Madrid. Allí aprèn de mestres com Arteta i Vázquez Díaz, però la Guerra Civil de 1936 l’obliga a refugiar-se novament a França.

A principis dels anys quaranta torna a la capital d’Espanya on va formar part de l’anomenada Escola de Madrid. Els paisatges de la Manxa i de la comarca natal van ser des de llavors el seu senyal d’identitat i es consolida com una de les grans artistes de la postguerra. Tampoc van faltar en la seva producció retrats i bodegons amb què va protagonitzar multitud d’exposicions a museus i centres d’Art del món sencer: Fundació Gulbenkian el 1971, Centre Cultural Conde Duque el 1990 i Centre Cultural de la Vila de Madrid. També va participar a la Biennal de Venècia en tres ocasions. Va ser la primera dona guardonada amb el Primer Premi Nacional de Pintura, l’any 1959, amb l’obra “Un paisaje de Arráyoz”, reconeixement artístic que va marcar una fita en la seva trajectòria artística brillant.

Año: Irún, Guipuzkoa, 1919-San Sebastián, 2008

Documentación sobre el artista en CIDA: Consulta

Página personal:  Página web

OBRAS

Título de la obra: Estación de Kostorbe, Irún

Año: 1950-1952

Medidas: 47,3 x 55,5 cm

Técnica: Óleo sobre lienzo

Tipología: Pintura
Inventario: 1073

Contexto:

A partir de los años sesenta, el paisaje se convertirá en el género por excelencia de Menchú Gal, en el terreno idóneo para su experimentación formal, quedando en segundo plano otras temáticas cultivadas a lo largo de su trayectoria, como el bodegón y el retrato. Gal aborda estos motivos fundamentalmente mediante la pintura al óleo, pero también a través de la acuarela y el grabado.

A partir dels anys seixanta, el paisatge esdevindrà el gènere per excel·lència de Menchú Gal, en el terreny idoni per a la seva experimentació formal, quedant en segon pla altres temàtiques cultivades al llarg de la seva trajectòria, com el bodegó i el retrat. Gal aborda aquests motius fonamentalment mitjançant la pintura a l’oli, però també mitjançant l’aquarel·la i el gravat.

Título de la obra: S/T

Año: s/f

Medidas: 35 x 49 cm

Técnica: Técnica mixta sobre cartulina

Tipología: Pintura
Inventario: 855

Contexto:

Colección Fracaral. Procede de la Galería Lorenart.

Sala: 20