25 Feb Alberto (Sánchez Pérez)
Alberto Sánchez (Toledo, 1895 – Moscú, 1962) –conocido como Alberto– es uno de los artistas clave de la vanguardia española. Inicia la Escuela de Vallecas junto a Benjamín Palencia pero tras la Guerra Civil se traslada, primero a Valencia y más tarde a la Unión Soviética. A pesar de desarrollar gran parte de su obra en el exilio –del que nunca regresa– la figura de Alberto está fuertemente unida a la plástica española. El artista se dedica por primera vez a la pintura tras instalarse en Rusia. De esta época se exponen autorretratos vinculados a un plan acordado con su amigo, el arquitecto Luis Lacasa, según el cual el artista debe abordar para su formación pictórica los géneros del paisaje, el retrato y el bodegón.
La austeridad de los materiales en contraste con la riqueza de las composiciones creadas hacen de su trabajo escultórico uno de los más personales del arte español del siglo XX. Los juegos entre llenos y vacíos, el trabajo con la verticalidad o las características incisiones practicadas en las superficies son algunos de sus rasgos más característicos.
En el MACVAC se muestra Maternidad (1929-1972), perteneciente a su etapa española, una de sus obras más representativas y pieza fundamental en el museo ideado por Vicente Aguilera Cerni.
Alberto Sánchez (Toledo, 1895 – Moscou, 1962) –conegut com Alberto– és un dels artistes clau de l’avantguarda espanyola. Inicia l’Escola de Vallecas juntament amb Benjamí Palencia però després de la Guerra Civil es trasllada, primer a València i més tard a la Unió Soviètica. Tot i desenvolupar gran part de la seva obra a l’exili –del qual mai torna– la figura d’Alberto està fortament unida a la plàstica espanyola. L’artista es dedica per primer cop a la pintura després d’instal·lar-se a Rússia. D´aquesta època s´exposen autoretrats vinculats a un pla acordat amb el seu amic, l´arquitecte Luis Lacasa, segons el qual l´artista ha d´abordar per a la seva formació pictòrica els gèneres del paisatge, el retrat i el bodegó.
L´austeritat dels materials en contrast amb la riquesa de les composicions creades fan del seu treball escultòric un dels més personals de l´art espanyol del segle XX. Els jocs entre plens i buits, el treball amb la verticalitat o les característiques incisions practicades a les superfícies són alguns dels seus trets més característics.
Al MACVAC es mostra Maternitat (1929-1972), pertanyent a la seva etapa espanyola, una de les seves obres més representatives i peça fonamental al museu ideat per Vicente Aguilera Cerni.
Año: Toledo, 1895-Moscú, 1962
Documentación sobre el artista en CIDA: Consulta
Título de la obra: Maternidad
Año: 1929-1972
Medidas: 83 x 22 x 14 cm
Técnica: Bronce
Tipología: Escultura
Inventario: 501
Contexto:
El monolito Maternidad era la pieza central del “Monumento a los niños”, boceto de 1929 para un grupo escultórico con el que el artista se presentó al Concurso Nacional de Escultrura de 1930, y que no llegó a ejecutar. A partir del dibujo de la pieza central del proyecto, en 1933 se le encargó a un sacador de puntos de una cantera de Novelda que esculpiera la figura para el Museo Español de Arte Contemporáneo (MEAC). En 1965, el MEAC fundió en bronce a la cera perdida un ejemplar a partir de la escultura en piedra, para utilizarla en exposiciones temporales e itinerantes, lo que resultó muy afortunado, porque en 1985, en un accidente en la sala, la Maternidad de piedra cayó y se rompió, teniendo que ser totalmente restaurada. Ambas piezas se conservan en la actualidad en el MNACRS de Madrid.
Después de una larga etapa de Alberto en Moscú sin esculpir ni modelar, a partir de 1958 comenzó a crear nuevas obras y a plasmar tridimensionalmente muchas de las ideadas en su etapa española (casi siempre en yeso) que se habían destruido en un bombardeo de 1938 que afectó a su taller. Tras su fallecimiento en 1962, buena parte de su obra se traslada a la Fundición Capa (Arganda del Rey) y se crea la Fundación Alberto, dirigida por su sobrino Jorge Lacasa (hijo del arquitecto Luis Lacasa), su viuda, Clara Sancha, y su hijo, Alcaén Sánchez. La Fundación Alberto (que desaparecerá a los pocos años) se planteó dar a conocer la obra del artista, y perpetuarla pasando los yesos a bronce (mayoritariamente en los talleres de Capa). Será entonces, cuando a partir de los modelos de Alberto realizados en Moscú, se encarga, en este caso a la Fundición Parellada (que tenía mucha experiencia por ser la habitual de Miró, Tapies, Subirats o Chillida) la realización de una nueva Maternidad (primera de una serie de 5 que desconocemos si llegó a completarse) fiel al dibujo original, que es la que se muestra en el MACVAC por donación de la propia Fundación Alberto.
El monòlit Maternitat era la peça central del Monument als nens, esbós del 1929 per a un grup escultòric amb què l’artista es va presentar al Concurs Nacional d’Escultrura del 1930, i que no va arribar a executar. A partir del dibuix de la peça central del projecte, el 1933 se’l va encarregar a un sacador de punts d’una pedrera de Novelda que esculpés la figura per al Museu Espanyol d’Art Contemporani (MEAC). El 1965, el MEAC va fondre en bronze a la cera perduda un exemplar a partir de l’escultura en pedra, per utilitzar-la en exposicions temporals i itinerants, cosa que va resultar molt afortunada, perquè el 1985, en un accident a la sala, la Maternitat de pedra va caure i es va trencar, tenint. Ambdues peces es conserven actualment al MNACRS de Madrid.
Després d’una llarga etapa d’Alberto a Moscou sense esculpir ni modelar, a partir del 1958 va començar a crear noves obres ia plasmar tridimensionalment moltes de les ideades a la seva etapa espanyola (gairebé sempre en guix) que s’havien destruït en un bombardeig del 1938 que va afectar el seu taller. Després de la seva mort el 1962, bona part de la seva obra es trasllada a la Fosa Capa (Arganda del Rey) i es crea la Fundació Alberto, dirigida pel seu nebot Jorge Lacasa (fill de l’arquitecte Luis Lacasa), la seva vídua, Clara Sancha, i el seu fill, Alcaén Sánchez. La Fundació Alberto (que desapareixerà al cap de pocs anys) es va plantejar donar a conèixer l’obra de l’artista, i perpetuar-la passant els guixos a bronze (majoritàriament als tallers de Capa). Serà llavors, quan a partir dels models d’Alberto realitzats a Moscou, s’encarrega, en aquest cas a la Foneria Parellada (que tenia molta experiència per ser l’habitual de Miró, Tapies, Subirats o Chillida) la realització d’una nova Maternitat (primera d’una sèrie de 5 que desconeixem si es va arribar a completar) fidel al dibuix original, que és la que es mostra al MACVAC, per donació de la Fundació Alberto.
Sala: 16
