òria:
Els orígens del Museu es remunten a l'any 1968, quan Vicente Aguilera Cerni va arribar a Vilafamés per visitar el seu oncle Francisco Cerni Mas, que vivia en aquest petit poble de l'interior de Castelló. El poble i el seu entorn captiven Vicente Aguilera, que proposa a les autoritats locals la creació d'un museu d'art contemporani. La idea és ben rebuda per la corporació municipal i l'alcalde de l'època, Vicente Benet. En aquests moments va néixer un vincle inseparable entre el futur Museu d'Art Contemporani i el poble amfitrió, Vilafamés.
L'any 1969 es va celebrar una Exposició amb 15 obres d'art al Museu del Vi de Vilafamés (ara Sala Quatre Cantons), amb la particularitat que els artistes havien de ser del poble o tenir una casa a Vilafamés. Diversos artistes com Uisó Alemany, Progreso o Gabriel Cantalapiedra adquireixen una casa al poble. El 28 d'agost d'aquell any es va signar l'acte fundacional.
L'estiu de 1970 es van recollir 23 obres i també es van exposar al Museu del Vi. La premissa imposada als artistes per poder exposar o tenir feina al Museu és tenir una llar a Vilafamés. Així, molts artistes comencen a comprar i restaurar cases al nucli antic. La compra és bastant fàcil, ja que els veïns del poble surten de les cases del centre històric per viure a la part baixa del municipi, amb millor accessibilitat.
Diversos artistes adquireixen una casa a Vilafamés: el mateix D. Vicente Aguilera, Joaquín Michavila, José Palanca, Agustín de Celis i Miranda d'Amico, José Agost, Manuel Menán, Uiso Alemany, Juan Reus, Francisco Lozano, Manuel Viola, Lorenzo Frechilla, Teresa Eguibar, Manolo Salamanca, Roberta Matheu, Salvatierra, Manolo Safont, Beatriz Guttmann, Nassio Bayarri, Vicent Varella, …
Les obres de restauració de les cases adquirides pels artistes són fonamentals per preservar el nucli antic del municipi, declarat d'Interès Cultural pel Decret 80/2005, de 22 d'abril (DOCV n.4993, de 26 d'abril de 2005; BOE n.202, de 24 d'agost de 2005).
El 30 d'agost de 1970 es van aprovar els primers Estatuts del Museu, que permeten l'inici de l'establiment dels seus fons artístics a través d'acords amb els artistes.
Vicente Aguilera Cerni, utilitzant el seu prestigi i amistat amb els artistes de l'època, envia personalment una carta a cadascun d'ells, convertint la creació del museu i demanant la seua col·laboració per a la formació del fons museogràfic a través de la transferència o donació d'obra. Els artistes responen favorablement a la petició i el 1971 les obres van començar a arribar a l'Ajuntament de Vilafamés al Museu, entre ells, una escultura de Pablo Serrano de Nova York i en representació de les tres carabeles de Colom. Amb les 80 obres recollides, se celebra una tercera exposició als baixos de la Biblioteca Municipal. La inauguració convida a les autoritats provincials, com el president de la Diputació i el Governador Civil, que consulten in situ la necessitat de tenir un edifici per al Museu.
La Diputació de Castelló és l'encarregada de comprar el Palau de La Bayle, així com de sufragar els costos de condicionament de l'edifici. El 18 d'agost de 1972, el Museu d'Art Contemporani de Vilafamés va obrir les seves portes amb 150 obres.
Entre 1972 i 1990 la presència del Museu de Vilafamés porta amb si el naixement d'un entorn artístic i cultural al poble que, durant els mesos d'estiu, es tradueix en exposicions repartides per diferents punts del nucli antic com la Biblioteca Municipal, l'Ajuntament, el Museu del Vi, el Carrer de Baix i una sala habilitada en el propi Museu per a exposicions temporals.
L'estiu de 1976 Gabriel Cantalapiedra i Bellido Lapiedra van inaugurar una exposició situada pels carrers del poble de marcat caràcter kitsch. Les siluetes pintades amb paper representen autoritats i artistes locals.
L'any 1977 es van publicar els estatuts i reglaments del règim interior del Museu, amb l'objectiu d'establir les normes generals que regularan la situació, estructura i funcionament del fins aleshores Museu d'Art Contemporani de Villafamés, que a partir d'aquest moment s'anomenarà Museu Popular d'Art Contemporani de Villafamés.
Al maig de 1977, les reunions de cultura i política van tenir lloc al Museu Popular d'Art Contemporani de Villafamés.
Entre persones i artistes hi ha una agradable relació social i fins i tot veïnal. Molts artistes són des de fa anys veïns de la ciutat. A finals de la dècada de 1970 i principis dels 80 el Museu va publicar "Un museu i un poble: repercussions econòmiques causades pel Museu Popular d'Art Contemporani de Villafamés", un estudi socioeconòmic del municipi elaborat per l'economista Aurelio Martínez.
L'any 1980, l'obra gràfica de Joan Miró va arribar a Vilafamés i al seu Museu, una exposició temporal cedda pel Ministeri de Cultura. L'artista català dóna, en aquest moment, al Museu de Vilafamés l'obra Golafre, amb una dedicatòria manuscrita "per Vilafamés cordialment", del 26 de juny de 1980.
Entre el 21 i el 27 de setembre de 1980 té lloc a Castelló de la Plana la I Trobada Internacional de Crítica d'Art. El II Encuentro té lloc a Peníscola dos anys més tard, del 19 al 25 de setembre de 1982. Ambdues trobades inclouen crítics d'art de renom internacional com Gillo Dorfles, Giulio Carlo Argan, Pierre Restany… De cadascuna d'aquestes trobades es publica un llibre amb les presentacions presentades.
A principis de la dècada de 1990 es porta a terme l'última fase de rehabilitació de l'edifici per al condicionament de noves sales, romanent el Museu tancat al públic com a conseqüència de les obres. El desembre de 1991 va tornar a obrir les seves portes.
Entre les activitats dutes a terme pel Museu en aquests primers anys cal destacar la custòdia, entre 1979 i 1991, del fons del Museu de la Solidaritat "Salvador Allende". Prop de 150 obres –pintura, gravats, escultura, ceràmica, tapissos… – formen part d'aquest rerefons que neix i creix gràcies a les donacions d'artistes que mostren la seva solidaritat per la situació política que està travessant Xile en el seu moment. Des de Vilafamés hi haurà diverses exposicions itinerants amb obres del Museu "Salvador Allende".
Coincidint amb el XXV Aniversari del Museu, s'inaugura el Centre Internacional de Documentació Artística "Vicente Aguilera Cerni", situat en un edifici construït per l'Ajuntament de Vilafamés amb l'objectiu d'albergar el fons documental personal que va ser cedit originalment pel Sr. Vicente Aguilera Cerni.
L'any 2000 es va dur a terme una obra d'inventari sobre el fons del museu i el seu pas al format digital.
L'any 2001, el Museu, juntament amb el Centre de Documentació, va celebrar les jornades sobre conservació i difusió de la memòria de l'art els dies 14 i 15 de desembre.
L'any 2003, el Museu Popular d'Art Contemporani de Villafamés va canviar oficialment el seu nom i va passar a anomenar-se Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés.
Des de l'any 2008, el Museu manté un conveni de col·laboració amb l'Institut Valencià de Restauració per al manteniment i conservació de les obres del museu.
L'any 2010 la institució va rebre la medalla de plata del Consell Valencià de Cultura per la seua trajectòria.
El 2012, amb motiu del 40è aniversari, s'estrena un DVD en col·laboració amb la Caixa Rural del Mediterrani (CRM), "Artistes d'un Poble".
El 2015 la professora d'Estètica Rosalía Torrent va assumir la direcció del MACVAC.
El 2019 comencen les celebracions del 50è aniversari. La Cadena Ser (Ràdio Castelló) li atorga el Premi d'Art per la seua trajectòria.
